layout: default title: “SP1 Avaluació, Instal·lació i Configuració de Xarxes i Sistemes Operatius” —

Virtualització i instal·lació del SO Ubuntu

Fase 1. Virtualització

1. Per a la vitualització, primer busquem els requisits mínims que demana UBuntu a la seva documentació oficial, per tal de saber més o menys el que hem de posar:

2. Per tant, com podem veure, ens demana segons la documentació, una RAM mínima d’uns 3GB i un almacenament mínim de 25GB per a que funcioni minimament. Nosaltres hem escollit, tal i com podem veure en la següent captura, una RAM de 4GB i hem assignat un almacenament de 80GB.

3. En la següent imatge, començem a escollir la carpeta de destinatari de la nova màquina virtual, escollint el nom que es visualitzarà com a nova màquina virtual amb el seu sistema operatiu escollit. Però encara no triem la ISO. Ho farem després.

4. En aquesta part, el que fem es triar la destinació de memòria que li volem donar per a un funcionament correcte de la nostra màquina virtual, juntament amb quants de nuclis volem posar. Sempre seguint els requisits mínims que ens demana la documentació oficlal.

5. Aqui, dintre de paràmetres del client, a emmagatzematge escollim la ISO que volem, que en aquest cas serà l’ubuntu desde el fitxer on el teniem guardat

## Fase 2. Instal·lació

1. En el moment de la instal·lació, ens demanarà l’idioma que volem escollir, després el tipus d’instal·lació que volem i el que ens interessa es l’opció de crear particions:

2. Aquí procedim a dividir el disc sorbe les 80GB que hem escollit en el moment de la virtualització de la màquina virtual. Però com pròximament instal·larem amb aquestes 80GB el windows, deixem 40GB a banda, que les destinarem per a l’instal·lació del Windows i les altres 40GB per a l’Ubuntu.

3. El cas es que hem de pensar que sol tenim 40GB disponibles per a l’Ubuntu i per a repartir aquests per a la repartició que necessita Ubuntu per a la instal·lació. Primer dividirem 25 GB, per a l’arrel que es on van instal·lats els programes i el sistema.

4. Ara destinarem 13GB per al /home, que es on van guardats els teus fitxers.

5. Destinem 2GB per al /swap, que bàsicament es la memòria d’intercanvi.

6. Agreguem aqui 1GB per a la EFI per a guardar el sistema d’arrancada.

7. Aqui fem l’última partició d’1GB per al BIOS boot.

8. Al haver creat totes les particions, li donem a instal·lar i escollirem el nostre usuari que personalitzarem escollint el nom que volem que sorti.

Fase 3. Llicenciament

Per a comprobar lles llicències d’Ubuntu que tenim instal·lades, les mirarem mitjançant la commanda de la fotografia següent. La captura ens mostra les llicències que utilitza Ubuntu, entre elles destacariem la de GPL. Aquesta es una llicència que permet compartir, usar i modificar el software, fent-lo d’ús lliure. Però, aplicant aquesta llicència dona una protecció dels drets dels usuaris que vulguin utiltizar aquesta distro. Tambè podem trobar destacades la GFDL i la LGPL que bàsicament també permeten la lliure distribució basant-se amb la llicència GPL que es una mica més restrictiva.

Però perqué té tantes llicències Ubuntu? Es degut a que al ser una distribució de linux, i al ser una distro d’ús lliure, doncs utiltiza molts paquets i programes diferents que el composen. Tot aquest programa que forma Ubuntu, té la seva pròpia llicència. Però UBuntu tambè està protegida per la seva propia llicència. Ubuntu esta baix la protecció de la llicència de Creative Commons ShareAlike 4.0 License (CC-BY-SA).

Fase 4. Instal·lacions duals i gestors d’arrancada

1. Aqui seleccionem el disc òptic per seleccionar l’ordre d’arrancada, sempre posant la memòria que ens demana mínima per a executar-ho. Després a “Extended Features”, hem de posar l’opció activa EFI per a que s’executi Ubuntu bé després.

2. Seleccionem la ISO de Windows que vam descarregar per determinar la partició que volem per a windows de la principal que vam fer anteriorment de 40GB

3. Aquí escollirem la opció avançada d’instal·lació de Windows per a elegir la partició i creem la de 40GB que serà la meitat que vam destinar per a aquesta partició.

4. Després al acabar d’instalar-ho. Tancarem, anirem a paràmetres del client que hem creat del virtualbox d’ubuntu, i escollirem la iso del grub descarregada per a poder reparar el grub posteriorment.

5. Aquí executarem el client i li donarem varies vegades a la tecla “ESC” per a obrir la terminal de BIOS. Escollirem el BOOT Manager Menu i escollirem la següent ISO que es la del grub.

6 Després ens sortira aquest menú on escollirem l’opció “Detect and show methods”.

7. Aquí escollirem el nostre línux que vam instal·lar per a procedir a reparar el grub.

8. En el moment d’entrar a ubuntu, obrim la terminal. Escriurem la commanda “ sudo su”. Instal·larem el paquet amb “apt install efibootmgr”, després instal·lem “apt install grub-efi”, després farem “apt install –reinstall grub-pc”, Després d’haver ja creat el grub després posarem la commanda “mkdir /boot/efi”. Posteriorment reinstal·lem el Grub a la unitat “ grub-install /dev/sda” i “grub-install –target=x86_64-efi –efi-directory=/boot/efi –bootloader-id=ubuntu” Aqui ara com veurem , mitjançant la commanda “nano /etc/default/grub”, hem de fer varies coses per a acabar de restaurar el grub. Primer hem de comentar amb “#” el “GRUB_TIMEOUT_STYLE=hidden” i el “GRUB_TIMEOUT=0”. Per últim descomentem treien “#” o si no ens surt escriure el text: “GRUB_DISABLE_OS_PROBER=false”. Tanquem i guardem.

9. Aquí posarem la commanda “update -grub” per a tenir actualitzada la configuració que hem fet i poder veure que hem restaurat el grub. Però encara no hem acabat.

10 Aquí obrim terminal una altra vegada per a veure la posició d’arranc del grub que tenim configurada. Però aquesta la tenim que canviar per a posar per a que al iniciar el virtualbox ens sorti el gestor d’arranc del grub i així poder escollir el SO que volem iniciar, si Ubuntu o WIndows.

11. Per a que surti la posició de l’arranc que volem i compilar-la per a que ens surti al grub, hem de canviar la posició dintre del “BootOrder”, fent que ubuntu sigui primer en el procés d’arranc del grub, perque sinó sempre començara iniciant windows primer. Després en la segona posició posem la iso del client del virtualbox i després posem les altres restants, sempre posant-les totes per a que no ens doni ningun tipus d’error. Després ho guardarem i ho tancarem.

12. Sí ho hem fet tot bé, al iniciar el client de virtual box ens tindria que sortir tal com la següent imatge.

## Fase 5. Particions i punts de restauració instantània

1. Primer anar a paràmetres del client creat d’Ubuntu, anar a emmagatzematge i crear un nou disc a la part dreta del controlador sata.

2. A Paràmetres canviem la xarxa a adaptador pont

3. Ara obrim terminal,posem sudo su. Ara entrarem al disc que hem creat sbd per a crear la partició.

4. Aquí crearem ja la partició.

5. Veurem la partició creada de la següent forma:

6. Aquí el que farem serà el formateig de la partició mitjançant la commanda —-> mkfs.ext4. AIxò crearà un nou sistema o estructura de fitxers.

7. En aquest pas instal·larem timeshift que ens servirà per a la recuperació d’arxius esborrats.

8. Amb la linia de commandes següents, crearem una carpeta de prova per a comprovar el funcionament del timeshift.

9. Aquí començarem amb la configuració d’aquest programa.

10. Tindrem que escollir la ubicació de la partició que hem creat i que volem utiltizar.

11. Seleccionarem el nivell d’arranc per a especificar els intervals de la creació de les instantànies.

12. Escollirem els arxius que volem seleccionar per a incloure o no en el moment de la recuperació. Aquí triarem tots els arxius de l’arrel del sdb1.

13. Aquí triarem quins directoris volem incloure o excloure.

14. Ara tornarem a comprovar si a la carpeta on haviem creat l’arxiu de prova ha sigut eliminat o no mirant si existeix. Efectivament tal i com veiem a la següent captura, l’hem eliminat correctament.

15. Ara tornarem al TImeshift, i utilitzarem l’opció de restauració i restaurarem els documents eliminats

16. Tornarem a comprovar, mitjançant aquesta linia de commandes, si dintre de Documents (que es on haviem creat l’arxiu de prova al principi) apareix de nou l’arxiu eliminat. Finalment, podem comprovar que ens ha funcionat la restauració ja que torna a aparèixer.

## Fase 6. Configuració bàsica de la xarxa

1. Primer comprovem la ip amb la commanda per terminal ubuntu —-> ip a. Després procedirem a canviar la nostra ip.

2. Aquí amb el ping i un link d’internet veurem si s’ha aplicat bé la ip nova.

3. Aquí amb el ping i la DNS veurem si s’ha aplicat bé la DNS nova.

4. Deixem la configuració de red com avans amb el DHCP automàtic.

5. Fem el mateix pero mitjançant terminal.

## Fase 7. Comandes generals i instal·lació de paquets

Instal·lació amb el apt-get o apt

1. Primer insta·laré amb el “apt-get install (paquet)” o “apt install (paquet)” el paquet “dia”. Però avans sempre assegurar-se de posar-te com a super usuari per a tenir tots el persmissos per poder instal·lar-ho.`La commanda seria —–> sudo su.

2. Ara comprobem que efectivament ho hem instal·lat correctament visualitzant-ho al menu d’aplicacions i veurem com s’executa correctament.

Captura de pantalla de 2025-10-21 12-03-24

3. Al comprobar que ho hem instal·lat correctament, ara procediré a eliminar el paquet o desintal·lar-lo. Per a això utilitzarè la commanda —-> apt-get remove. Utiltizaré aquesta perqué si tingués alguna configuració, no la borrariem per si la volem instal·lar en un futur, com pasaria amb la commanda “apt-get purge”

Instal·lació amb el aptitude

1. Primer instal·larem l’instal·lador aptitude amb la commanda —-> apt install aptitude.

2. Ara instal·larem el paquet Geany amb la comanda —–> aptitude install (paquet que volem instal·lar)

3. Ara comprobem que efectivament ho hem instal·lat correctament visualitzant-ho al menu d’aplicacions i vuerem que s’executa correctament.

4. Al comprobar que ho hem instal·lat correctament, ara procediré a eliminar el paquet o desintal·lar-lo. Per a això utilitzarè la commanda —-> aptitude remove.

Instal·lació amb el dpkg

1. Primer baixarem un paquet d’internet. Podem utilitzar la pàgina pag.pkgs.org. En aquest cas instal·lare el videojoc Pacman. Hem de tenir en compte que per a poder començar amb l’instal·lació, ens hem de posar per terminal dintre de la carpeta on el tenim baixat.

2. Al tenir-lo ja instal·lat, procedirè a executar-ho des de la mateixa arrel solament posant el nom del paquet.

3. Ara solament ens queda desintal·lar-lo

4. Per últim, comprobarem que ja no està instal·lat mitjançant la commanda de la fotografia següent. Sí el pacman segueix instal·lat, aquesta commanda ens el mostraria com a instal·lat.